El dia 24 d’abril d’aquest any els estudiants de 2n ESO de l’ institut IES Argentona vam fer una sortida per visitar la indústria tèxtil Aymerich Amat i Jover, a Terrassa, per observar els diversos processos de la producció de teixits industrials. Va ser una sortida molt interessant i instructiva, que ens va ensenyar el funcionament de les antigues fàbriques de Catalunya i sobretot com es realitzava en el vapor el procés tèxtil de la llana, des de l’entrada de les bales de llana fins el teixit acabat, preparat per a la seva venda.
Ens van fer una visita guiada per la fàbrica i ens va ensenyar el procés de la realització dels teixits, els mecanismes i les màquines per realitzar-los i la història d’aquesta indústria. A continuació us farem un petit resum del que vam aprendre en aquesta sortida.
L’empresa de teixits de llana Aymerich, Amat i Jover es va inaugurar el novembre de 1908. Els senyors Josep Aymerich, Pau Amat i Francesc Jover van encarregar a l’arquitecte modernista, Lluís Muncunill, les obres d’aquesta singular fàbrica, que actualment és la seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. La fàbrica Aymerich Amat i Jover es troba a Terrassa, a la rambla d’Ègara. Aquesta fàbrica té una superfície d’uns 15.000 metres quadrats.
A la fàbrica hi havia multitud de màquines que eren mogudes inicialment per la força proporcionada per una màquina de vapor. El carbó era la font d’energia que feia funcionar les màquines de vapor. La combustió del carbó proporcionava l’energia calorífica necessària per convertir l’aigua en vapor a pressió, amb la força suficient per moure els mecanismes i les màquines connectades a la sortida de la màquina de vapor. Perquè la fàbrica es mantingués en funcionament es cremaven 12.000 kg de carbó diaris. La funció de la caldera era cremar el carbó, que al consumir-se feia funcionar la màquina de vapor que impulsava la resta de la maquinaria de la fàbrica. Les calderes estaven fetes de ferro i amb un tipus de maó anomenat maó refractari, caracteritzat per tenir una forta resistència a les altes temperatures i a l'abrasió.
El carbó provenia d’Astúries i d’Anglaterra. Arribava per via marítima al port de Barcelona i es transportava a Terrassa amb tren; un cop allà es dipositava a les carboneres a través d’unes trapes situades al pati d’entrada de la fàbrica. Però a partir de 1914 es va abandonar i l’ús de la màquina de vapor i es va implantar l’electricitat com a font d’energia a la fàbrica.
A la fàbrica hi treballaven homes, dones i nens, que formaven un conjunt d’uns 300 treballadors. Els treballadors tenien edats diverses; els més joves tenien entre 8 i 9 anys i els més vells l’edat permesa per realitzar les tasques més dures que comportava treballar a la fàbrica.
Els seus salaris eren diversos; depenien de la feina que feien i del gènere al qual pertanyia el treballador. Les dones cobraven la meitat que el homes, i els infants la quarta part.
La seva jornada laboral oscil·lava entre les 11 hores diàries. L’únic dia festiu de la setmana era el diumenge.
Procés tèxtil de la llana
El procés tèxtil de la llana comporta un conjunt de fases i operacions per transformar la llana de l’ovella en teixits a punt per a la confecció. Cada una de les parts d’aquest procés amaga un conjunt d’operacions complexes realitzades per màquines i conduïdes per treballadors i treballadores.
La filatura és un procés complex que parteix de la llana prèviament netejada per obtenir un fil apte per a ser emprat en els telers.
El tissatge es du a terme amb els telers que amb el moviment dels seus mecanismes va teixint la tela. Abans, però, cal preparar l’ordit, les bitlles, els lliços... tot un conjunt d’operacions prèvies.
Els acabats són els tractaments finals que s’apliquen als teixits, com pot ser el tenyit o l’aplicació de tractaments per modificar la textura, com el batanat. Finalment la tela és emmagatzemada i portada al magatzem per als grans compradors i a les botigues per a la seva venda al públic en general o a les modistes i els sastres.
Màquines
Preparació de la llana
Batuar:Màquina que agafa flocs de llana per així obrir les fibres i que quedin esponjoses, ja que així sigui més fàcil eliminar la possible brutícia.
L'obridora: Màquina que serveix per a obrir i per a destriar el cotó.
La filatura
La carda obridora: La carda obridora inicia el procés de la filatura a partir de fibres curtes o assortiment. Rep la llana rentada i confecciona un vel o napa en el qual les fibres de llana queden estirades i entrellaçades entre elles formant un llençol. També s’eliminen les impureses que hagin quedat enredades.
La carda metxera: Estira i cargola els fibres per a fer la metxa, les quals en els processos següents es transformaran en fils.
El gil: Màquina que estira les fibres i les allarga per després ajuntar-les i formar una de sol.
La pentinadora: La pentinadora forma part de la filatura d’estam o de llana pentinada i té per objectiu aconseguir una metxes amb fibres llargues, eliminant les fibres de mida curta. La metxa així obtinguda permet l’obtenció de fils de major qualitat i finura destinats a teixits de més qualitat.
Filatura: Màquina que transforma la metxa en fil ( cargolar i estirar ) i després la cargola al fust.
L'aspi: Per obtenir fils de color cal sotmetre’ls al procés del tint. Per a que el tint acoloreixi el fil uniformement ha de penetrar a totes les fibres. L’aspi, a partir dels fusos obtinguts del procés de la filatura, desenrotlla el fil del fus i el prepara en forma de madeixa de manera que aquest queda esponjat. La madeixa es penja en les barques de tint per a que absorbeixi el pigment i una vegada seca es torna a bobinar-la.
El tissatge
L'ordidor: Màquina que agafa els fils dels rodets i els ajunta a tot fins a formar l’ordit (conjunt de fils en paral·lels longitudinals d’un teixit).
La màquina d'omplir rodets: Màquina que treu el fil de la troca i el posa en un rodet.
Els telers: La seva funció es fer teixits, es necessari l’ordit i la trama. Hi ha diversos tipus de telers, el taler de garrot (funció la qual es tirar la llançadora per produir el teixit ) i el taler Jacquard (taler que fa un estampat o dibuix al teixit ).
Els acabats
La barca de tint: La barca de tint és la màquina on es procedeix a tintar els teixits i les madeixes de fil. Quan el tint ja ha quedat fixat a les fibres es buida la mescla de tint i se substitueix per aigua clara per fer diverses esbaldides.
La centrifugadora: Els teixits que surten de la barca de tint s’han d’escórrer per eliminar l’aigua empapada. Treu l’aigua del teixit.
El batan de cilindres: Encongeix el teixit i fa que els fils quedin més apretats i per tant el teixit abrigui més.
La perxa de cardots: Li dona un acabat diferent al teixit, com per exemple, la seva textura.
La taula de repassar: Màquina que repassa els teixits per corregir els desperfectes i un cop aquest a acabat es plega.
Magatzem
Local destinat a dipositar-hi primeres matèries, productes semielaborats o mercaderies en gros, per a guardar-les o vendre-les. Aquí es venen els teixits ja acabats. Aquesta part esta situada en un lloc separat de la fàbrica.
Durant aquest dia hem après conceptes clau de la indústria tèxtil de Aymerich Amat i Jover, i també sobre els diferents processos de l'elaboració de teixits. Ha sigut una experiència molt instructiva que ens ha resultat molt interessant. Esperem que us hagi agradat el nostre breu treball sobre aquesta fàbrica, que durant el segle XX va ser una de les més importants de Catalunya.
Neus F. i Carol C.
